Tenim un passat junts, les coses són el que són i no el que voldriem que fossim.
Tenim un present, important i conscient.
Potser, tindrem un futur.
Sigui com sigui, t'estimo.
Voldria que tot el que li ve al damunt a la Marina, em vingués a mi, que ella no ho hagués d'estar passant, no hi puc fer res, és la seva lliçó no la meva, només puc estar aqui per quan em necesiti.
Carlota és com jo, s'espabila i se'n sortirà, també sóc aquí per ella.
Els tres em va triar a mi per venir.
Us estimo.
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada