AHIR

AHIR va ser diferent.
Ara me n'adono.
Recordes que vas dir que hauries volgut gravar un moment concret, una imatge preciosa, en vas dir.
Vaig saber a l'instant de quin moment parlaves.
Jo també la vaig veure aquesta imatge, no hi havia cap mirall que la reflectís però la vaig veure, la vaig veure des de la consciència, en l'acte de ser absolutament conscient del moment, plenament, amb els 5 sentits, mentres s'estava produint.
AHIR ho vaig sentir diferent, AHIR et vaig fer entrega de la meva essència, no va ser premeditat, tampoc amb inconsciència, ho vaig deixar fluir, va passar i prou.
AVUI estic plena d'amor, d'amor pur, d'aquell que en parlem de vegades.
No se que vas sentir tu, potser només ho sospito, però el realment important es que em vaig donar en cos i ànima,  tant se val si n'ets mereixedor o no, si em vas correspondre o no, importa que jo ho vaig fer i que  aquest acte m'acompanyarà per molt de temps com el record de la primera vegada que em vaig donar a algú en una acció d'amor, d'amor pur.


Another time, thanks forever