divendres, 26 de setembre del 2014

El viatge

Em va agafar el neguit després de veure aquella pel.licula.
Durant dos dies ho vaig meditar, tot anava cantat, tindré vacances, tinc algo de diners i tinc el neguit. Necesito algún senyal, el vaig tenir.
Tot es senzill, surt sol, com si res, fluir es la paraula, tot flueix.
Estic nerviosa, casi no menjo, dormo poc, estic absent, només puc pensar en el viatge,que m'espera allà, que em demana allà, per qué m'hi fa anar.
Em sento feliç.
La pel.licula es deia "El Camino" i el meu viatge és al Camí de Sant Jaume.







dilluns, 15 de setembre del 2014

Si son roses, floriran 2

Ha tornat a passar. S'han alineat els astres,  les coses es veuen facils, l'autosabotatge aquest cop es molt insistent. Tinc por. Espero un senyal.
Potser dema el tindre.
El cor batega fort, me'l sento al coll, l'estomeg es contrau i fa pessigolles, no he dinat, no he sopat, no puc parar quieta i el cap ja va a mil.
Pero em repeteixo, ep que si son roses, floriran.
Un petó.

Si son roses, floriran 1

Quan t'apassiones per alguna cosa, un projecte, una idea, el que sigui, el cor et batega tant fort que te'l sents al coll, l'estomeg es contrau i fa pessigolles, no pots menjar, no pares de moure't i el cap va a mil per hora.
De la manera mes tonta ha aparegut, no hi pensaves, si mes no, no pas per ara, mes endavant potser o ni tant sols t'ho havies plantejat.
Aquella tarda a casa l'Andrea, ja em va passar una cosa aixi, la Divina Casualitat va voler que veiesim l' anunci d'aquell pis, les fotos i el preu.
Em va començar a rondar pel cap traslladar-me. Era una idea poc mes que descabellada, pero la vaig tirar endavant, primer trucare per veure'l i negociar, despres ja veurem.
La Divina Casualitat un cop mes va intervindre, aquell pis no era per mi, pero em volia fora d'alla on era i em va enviar el que si que havia de ser.
Quan el vaig veure m'en vaig enamorar, molta llum, una terrassa enorme, bones vistes i la distribucio ideal, be, ara venia el kit de la questio, no tenia la pasta per quedar-me'l, com fare el trassllat tota sola...i els dubtes, he de marxar? faig be marxant? com aconseguire els diners? i un llarg etc de dubtes. Pero les coses quan han de ser, son. De sobte, tot es va tornar tant facil que no ho podia ser mes, van apareixer els diners ( la mama), va apareixer un camio per treure el mes gros, dos parells de braços forts, i la meva paciencia es va tornar infinita fen viatges d'un lloc a l'altre amb el cotxe carregat a tope,deu dies vaig trigar en abuidar el pis de coses petites i deixar-lo net.
El cor me'l sentia al coll, tenia l'estomeg contret i amb pessigolles i no menjava res, el cap a mil per hora, pero em sentia molt feliç.
Hi va haver la dosi d'autosabotatge pertinent, on vas boja, ves si l'hauras cagat, i pensaments per l'estil, potser ho hauries d'haver madurat mes, bla bla i bla.
Cada dia que ha passat des d'aleshores he estat feliç, dormo molt millor, no tinc por, vaig fer el que havia de fer.
Ep, una cosa, que si son roses, floriran.
Un petó.

diumenge, 14 de setembre del 2014

Un diumenge qualsevol?

Un diumenge qualsevol? No ho crec pas.
He vist dos arcs de Sant Marti avui.
Ha fet sol. Ha plogut.
Les plantes de la terrassa estan radiants, igual que jo, la pluja ens ha sentat be.
La pelicul.la d'anit em va sentar genial.
He dormit de fabula.
La feina em fa veure coses que no m'agraden, les persones cada cop em resulten mes insoportables, i tot i aixi, es fantastic, sento que m'acosta a poder pendre una decisio, una decisio mooolt important.
Soc una sommiadora, sempre ho he estat.
Tinc somnis. Tinc projectes, moltes coses a fer.
Miro el mirall i m'agrada el que veig.
M'estimo i estimo a d'altres.
Per que no tinc por?
Un diumenge qualsevol? No ho crec pas.
Un petó

dijous, 11 de setembre del 2014

El meu desitg

11-09-2014
Avui és un dia "d'aquells", un dia en que de sobte l'alegria, el bon rotllo, l'empatia, la solidaritat....i un llarg etc de coses guais, agermana a la gent. ( i expresament no poso persones, gent i prou)
Es un dia com el de Nadal, que bons i com ens estimem tots el dia de Nadal!!!!
Es respira una actitut positiva, dia festiu ( per la gran majoria) les families senceres al carrer, avis, quitxalla, tiets, tietes separades... tots! no hi ha cares llargues, tots estan contents, fins i tot euforics, sortim al carrer per que estimem el nostre pais, per que tenim  dret a triar i de manera pacifica ens farem sentir, s'eixampla el pit i deixa lloc per que surti el cor, per mostrar allo de bo que portem a dins, som catalans i estem junts en aquest projecte.
Es com quan guanya el Barça contra el madrid i tothom s'abraça i se sent l'orgull de ser catalans.
Personalment, no tinc massa fe en aquets eclats d'alegria  i germanor col.lectiva.
Ni que sigui per Catalunya continua sent manipulat i aborregat.
Voldria, que els sentiments que es viuen avui, tot aixo tant guai que se sent en aquests moments, es fes extensiu a la resta dels dies.
Que la germanor no quedes nomes per dies asenyalats, que la pau, la bondat,l'amor, la solidaritat, l'empatia formesin part de la nostre identitat i no nomes per que avui ens mira tot el mon.
No se, dema, us tornareu a estressar al anar cap a la feina i cridareu o insultareu al que us ha pres l'aparcament o al que s'ha colat a la cua del super....
Pero de moment som avui, i avui desitjo que cada dia sigui onze de setembre o el dia de Nadal o el dia que fa que et sentis alegre i millor persona.
VISCA CATALUNYA INDEPENDENT
EREM,SOM I SEREM
un petó.