Petites coses

 Ja es fosc, es una nit calida, la temperatura es alta, com a mi m'agrada, acabo d'entrar de la terrassa, he estat desde la posta de sol fins ara tumbada a la hamaca ( que jo mateixa vaig penjar) balancejant-me suament, a estones perduda en els meus pensaments a estones en blanc. Ha estat un bon dia pensava, al mati he tingut una trucada sorprenent, era el Genís, mama anem junts al mercat? oi tant carinyo, dona'm un moment, quan arribi et passo a buscar. He acabat d'arreglar-me, he fet els 5 o 6 km que ens separen i en 10 minuts ja trucava a la seva porta,  soc aqui carinyo, ja baixo. Aixo tant senzill i tant natural, un any enrera era impensable.Nomes els d'aprop meu saben de que parlo. El passat es passat.
L'ara i aqui es el que importa. Sense marge d'error puc dir que el Genís m'estima . Jo l'estimo a ell. Els fets son el que conta. Els fets!! Hem anat a comprar-nos algo per menjar, teniem gana, no haviem esmorzat, baixavem carrer avall i tot d'una el Genís a desaparegut, on es el Genís he preguntat a la meva mare que venia amb nosaltres, ara be, m'ha dit, al cap d'una estona, pero on ha anat?? tarda molt...la meva mare que no sap guardar un secret per petit que sigui, ha anat a casa seva a buscar-te una madalena.. Queee? una madalena?? no entenia res. Apareix el Genís amb una madalena amb troços de xocolata i me la dona, l'has fet tu? si, la pesigo i em poso el troç a la boca, mmmm deliciosa! era una madalena perfecta, les madalenes costen molt de fer, o queden espatxurrades o crues, aquesta, era perfecta, cuita, amb l'alçada correcta, amb troços de xocolata i me la havia donat el Genís!!!! diu que vol ser cuiner...
Al cap d'una estona havia de marxar a passejar al Kemen, el seu gos, un enorme cadell de pastor alemany.
El vols veure mama? el baixo i te l'ensenyo? Clar que si, pero potser em fara una mica de por, es molt gran!! tranquila mama, no fa res.

Mare de Deu Senyor!!!! es mes gran del que recordava!!!! i amb moltes ganes de jugar tot i aixi el Genis li ha fet fer la demo de tot el que li ha ensenyat ...seu, la poteta, tumba, cap a terra i la guitarra. M'ha donat la poteta ( per dir algo per que te un potorron mes gran que el meu puny) al marxar, un plaer Kemen.
Son les petites coses les que em donen alegria, les que em fan sentir que s'eixample el pit al respirar, les que em fan sentir una serenitat que no havia sentit fins fa poc, una satisfaccio i agraiment  de Ser. M'ha costat molt arribar fins aqui.