Jornada de portes obertes

Intentaré escriure tot el que sento, per tant les portes obertes soc jo mateixa.
No hi haura accents, potser hi haura faltes, ho sento.
Ahir a la tarda vaig patir un baixon repenti d'humor, em sentia malament, em notava el semblant serios i fins i tot algu m'ho va comentar... algo t'ha passat em va dir l'Artur.
En arribar a casa la Kuka em buscava mes de l'habitual, es posava dreta al meu costat i em mirava, em reclamava contacte. No se que tinc, estic cansada, tinc poc temps, tinc la sensacio de que nomes treballo i dormo...no estic vivint!!!!! em nego a que la meva vida sigui el treball!!!
El millor estava per arribar. Ma cunyada ha penjat al grup de what que tenim la family , unes fotos de les vacances, joder, jo estic treballant una mitja de 10 hores al dia i ells....uuuuf que lleig, pero tal com ho he sentit ho he dit, ma germana ha contestat...cuanto rencor tata, disfruta de l'alegria de que ells fagin vacances...be, si, estic contenta per ells nomes era una broma, pero per uns segons es el que he sentit.
El Genis ha escrit... tu respira. Ok, he respirat i he pensat que com que la setmana passada no el vaig veure per que estava de vacances amb son pare, aquesta setmana podia venir un dia abans i aixi estar junts dos dies en total. DOS DIES.  my god!!!! l'he trucat i aixi li he dit, vale si, ha dit ell, ho preguntare. Diga'm algo, ok ja et dire. Al cap d'una estona m'envia un what, mama que dema no puc que anem a comprar la samarreta de no se que i de pas tambe un joc. jajaja, ja em pensava que sortiria algo extraordinari li he contestat.
Cap problema. Ell ha sortit per la tangent dient que ara ja no parlem entre setmana, jo li he contestat que de vegades li dic coses i ell no contesta...total que ha posat un sorry i adeu. Tu nomes ets un nen i jo estare aqui per tu SEMPRE. li he contestat. I tot un allaud de sentiments i pensaments m'han envait. L'unic positiu que estat capaç de rescatar es saber que quan el mal m'envolta tant la Kuka com jo som capaces de nortar-ho.
He baixat a la pisina, fa molta calor, he posat el cap dins l'aigua, no el volia treure...quan de sobte, la granota ( no se posar l'enllaç, Toni no m'en vas ensenyar) veure l'entrada "una granota a la pisina", se m'ha posat davant dels ulls i em feia senyals amb el cap de tirar amunt. Que fas?? Que no veus que t'ofegaras?? no pots respirar sota l'aigua carallot. Estosegant li he donat la rao. Li he explicat el que em pasava i m'ha dit: apunta-ho al bolg i oblidate'n, agafa la bici i pedala tant fort i rapit com puguis.
Granota, marxo amb la bici adeeeeeeeu.