dimarts, 26 d’agost de 2014

Petites coses

 Ja es fosc, es una nit calida, la temperatura es alta, com a mi m'agrada, acabo d'entrar de la terrassa, he estat desde la posta de sol fins ara tumbada a la hamaca ( que jo mateixa vaig penjar) balancejant-me suament, a estones perduda en els meus pensaments a estones en blanc. Ha estat un bon dia pensava, al mati he tingut una trucada sorprenent, era el Genís, mama anem junts al mercat? oi tant carinyo, dona'm un moment, quan arribi et passo a buscar. He acabat d'arreglar-me, he fet els 5 o 6 km que ens separen i en 10 minuts ja trucava a la seva porta,  soc aqui carinyo, ja baixo. Aixo tant senzill i tant natural, un any enrera era impensable.Nomes els d'aprop meu saben de que parlo. El passat es passat.
L'ara i aqui es el que importa. Sense marge d'error puc dir que el Genís m'estima . Jo l'estimo a ell. Els fets son el que conta. Els fets!! Hem anat a comprar-nos algo per menjar, teniem gana, no haviem esmorzat, baixavem carrer avall i tot d'una el Genís a desaparegut, on es el Genís he preguntat a la meva mare que venia amb nosaltres, ara be, m'ha dit, al cap d'una estona, pero on ha anat?? tarda molt...la meva mare que no sap guardar un secret per petit que sigui, ha anat a casa seva a buscar-te una madalena.. Queee? una madalena?? no entenia res. Apareix el Genís amb una madalena amb troços de xocolata i me la dona, l'has fet tu? si, la pesigo i em poso el troç a la boca, mmmm deliciosa! era una madalena perfecta, les madalenes costen molt de fer, o queden espatxurrades o crues, aquesta, era perfecta, cuita, amb l'alçada correcta, amb troços de xocolata i me la havia donat el Genís!!!! diu que vol ser cuiner...
Al cap d'una estona havia de marxar a passejar al Kemen, el seu gos, un enorme cadell de pastor alemany.
El vols veure mama? el baixo i te l'ensenyo? Clar que si, pero potser em fara una mica de por, es molt gran!! tranquila mama, no fa res.
Mare de Deu Senyor!!!! es mes gran del que recordava!!!! i amb moltes ganes de jugar tot i aixi el Genis li ha fet fer la demo de tot el que li ha ensenyat ...seu, la poteta, tumba, cap a terra i la guitarra. M'ha donat la poteta ( per dir algo per que te un potorron mes gran que el meu puny) al marxar, un plaer Kemen.
Son les petites coses les que em donen alegria, les que em fan sentir que s'eixample el pit al respirar, les que em fan sentir una serenitat que no havia sentit fins fa poc, una satisfaccio i agraiment  de Ser. M'ha costat molt arribar fins aqui.

dilluns, 25 d’agost de 2014

Nomes em manques tu

No se el teu nom.
Si tanco els ulls no puc veure el teu rostre.
No se qui ets i tot i aixi et vull fer una ofrena.
T'ofereixo el meu respecte, la meva admiracio, el meu suport, el meu carinyo, la meva pau, la meva força, les meves ganes de creixer junts, d'apendre, de viure, les meves oides per escoltar-te, el meu silenci, les meves mans per que me les agafis i poder viatjar junts al nostre interior mentres tanquem els ulls.
No m'esperis submisa, no ho soc pero no vull lluitar contra tu, vull lluitar amb tu.
No vull dependre de tu ni que tu ho fagis de mi.
No vull una casa, ni un cotxe, vull cantar amb tu, riure i plorar si cal.
No vull que omplis els meus buits, vull fer-me gran amb tu alhora que tu ho fas amb mi.
I algun capvespre d'estiu donar-nos les gracies per haver-nos trobat.
Ara n'estic segura...nomes em manques tu.

El sol ja s'ha post

Son les 20:48, el sol ja s'ha post, encara s'hi veu, ha fet molta calor avui.
Acabo d'arribar a casa, he sortit amb la bici. He voltat pel poble. M'agrada voltar pel poble, carrer Major avall fins al poligon. Anglesola, mil i escacs habitants i te un poligon industrial enorme, hi ha molts solars buits, d'altres edificats, d'altres mig edificats i abandonats, voltar pel poligon  fa sentir-me com en el mecanoscrit del segon origen i m'encanta. Sola. Completament sola. Com si tot hagues acabat i nomes estic jo,pedalo pels carres buits, pel davant de les cases, son totes buides, no se senten veus, ni crits, ni riatlles...ni gossos, carrer avall arribo a la plaça Lurdes, fins ara no sabia on era, totalment perduda, m'agrada molt la sensacio de no saber on soc fins que trobes un lloc conegut i respires fort i s'infla el pit de satisfaccio, que be que he vingut aqui a viure, em sento plena d'aire per respirar tranquilament, tot s'em fa llunya, res importa.
Veig la gent sentada a la fresca, els sons s'incorporen de nou en mi, cotxes, veus, ocells, tot es ple de vida.
Torno cap a casa pel cami mes llarg que em puc imaginar, em paro a la plaça Vila, davant la font, sota els arbres plens d'ocells que parlotejen entre ells deixant-me fora de la seva conversa, em trec les xancletes i pujo els peus la banc, tanco els ulls, tant de soroll i nomes sento la meva pau, que be que estic.
Quan reemprenc el cami cap a casa, m'envaeix un pensament...nomes em manques tu.

No t-he abandonat

No no no, no t-he abandonat, aviat tornare, estic molt enfeinada pero ja s-acaba, falta poc
Em vas molt be, m-agrades molt, ho paso be quan estic amb tu
He de dir/te que estic neguitosa, inquieta, sembla que em falta alguna cosa...o potser m-en sobra alguna, de fet, ara que hi penso, se perfectament el que em passa pero no ho escriure, no pas de moment, es agradable la sensacio de ser conscient del que em neguiteja ni que tot i aixi em continui neguitejant, mirar cap dins i veure/hi clar, no penso fer res al respecte.
Tinc la sensacio que el temps s-escapa
Ai carai, que li passa a l-ordinador, que he fet que ...uuuuf, algo he tocat i no... aiiiii on son els apostrofs___ uuuuuuh i els signes d-interrogacio___ what happens__- oh my god!!!!!!
Be, ja mirare que he fet pero ara no.
Nomes volia que tu, els divendres truites, sapiguesis que no t-he abandonat.

dilluns, 4 d’agost de 2014

Jornada de portes obertes

Intentaré escriure tot el que sento, per tant les portes obertes soc jo mateixa.
No hi haura accents, potser hi haura faltes, ho sento.
Ahir a la tarda vaig patir un baixon repenti d'humor, em sentia malament, em notava el semblant serios i fins i tot algu m'ho va comentar... algo t'ha passat em va dir l'Artur.
En arribar a casa la Kuka em buscava mes de l'habitual, es posava dreta al meu costat i em mirava, em reclamava contacte. No se que tinc, estic cansada, tinc poc temps, tinc la sensacio de que nomes treballo i dormo...no estic vivint!!!!! em nego a que la meva vida sigui el treball!!!
El millor estava per arribar. Ma cunyada ha penjat al grup de what que tenim la family , unes fotos de les vacances, joder, jo estic treballant una mitja de 10 hores al dia i ells....uuuuf que lleig, pero tal com ho he sentit ho he dit, ma germana ha contestat...cuanto rencor tata, disfruta de l'alegria de que ells fagin vacances...be, si, estic contenta per ells nomes era una broma, pero per uns segons es el que he sentit.
El Genis ha escrit... tu respira. Ok, he respirat i he pensat que com que la setmana passada no el vaig veure per que estava de vacances amb son pare, aquesta setmana podia venir un dia abans i aixi estar junts dos dies en total. DOS DIES.  my god!!!! l'he trucat i aixi li he dit, vale si, ha dit ell, ho preguntare. Diga'm algo, ok ja et dire. Al cap d'una estona m'envia un what, mama que dema no puc que anem a comprar la samarreta de no se que i de pas tambe un joc. jajaja, ja em pensava que sortiria algo extraordinari li he contestat.
Cap problema. Ell ha sortit per la tangent dient que ara ja no parlem entre setmana, jo li he contestat que de vegades li dic coses i ell no contesta...total que ha posat un sorry i adeu. Tu nomes ets un nen i jo estare aqui per tu SEMPRE. li he contestat. I tot un allaud de sentiments i pensaments m'han envait. L'unic positiu que estat capaç de rescatar es saber que quan el mal m'envolta tant la Kuka com jo som capaces de nortar-ho.
He baixat a la pisina, fa molta calor, he posat el cap dins l'aigua, no el volia treure...quan de sobte, la granota ( no se posar l'enllaç, Toni no m'en vas ensenyar) veure l'entrada "una granota a la pisina", se m'ha posat davant dels ulls i em feia senyals amb el cap de tirar amunt. Que fas?? Que no veus que t'ofegaras?? no pots respirar sota l'aigua carallot. Estosegant li he donat la rao. Li he explicat el que em pasava i m'ha dit: apunta-ho al bolg i oblidate'n, agafa la bici i pedala tant fort i rapit com puguis.
Granota, marxo amb la bici adeeeeeeeu.