dilluns, 30 de juny de 2014

Quan t'envàs. ( 18-6-2014)

M'agrada quan vens sense avisar, de sobte un dia qualsevol ets aqui
Que bé que has vingut... penso quan t'envás
Per sempre, gràcies

Cabells blancs

Em creixen els cabells, diuen com els dies pasen
Cabells de color blanc que fa temps que no vull amagar
Color blanc que explica que he viscut, que he patit, que he estimat, que me'n vaig sortint, que encara hi sóc, que hi vull ser fins al final, que tinc coses a fer i que pasi el que pasi continuaré sabent-me desde sempre i per sempre afortunada.
M'agrada tenir els cabells blancs.

L'amor s'envà i ella...es queda

Per una banda:
Tres homes, en J, en C i en S.
Cinquenteros els tres.
Per l'altre banda:
Només jo.
Havia sopar de dones a un altre poble.
Erem al pub, no sé com ni per qué va sortir el tema, l'etern tema: les dones sou massa complicades...
Nosaltres, van dir, només tenim dues posicions ON i OFF.
Ells parlaven i parlaven, jo escoltava.
Van dir que de vegades, no pensen en res, que simplement no hi són que la dona els pregunta que penses? i ells responen:  res. No pot ser, dieun elles (  jo també he fet la pregunta i he obtingut aquesta resposta i també he dit que no pot ser) ells, afirmen que si és posible, que simplement no hi són, no hi són i se'n adonen quan tornen... ( em costa de creure però em redeixo davant l'evidència)
La meva aportació a favor de la dona va ser simple, no hi podem fer res, forma part de la nostra naturalesa, o potser creieu que sen's giren els cables per que volem? nooo, és una cosa que t'agafa per dins que no saps com gestionar i surt per on surt...en que penses, em queda bé aquest vestit, t'agrada el pentinat nou...tot preguntes trampa, per liar-la, per que alló que ens rosega per dins té ganes de sortir per fer-vos veure l'imperfectes i bàsics que sou...no hi podem fer res. No es pot lluitar contra els elements.
Van dir que posa tres homes a viure junts i no pasarà res, posa tres dones a viure juntes i allò serà la guerra...jajajaja, he de reconèixer que em van fer riure moltissim, van anomenar tots els tipics i tòpics del tema en qüestió, absolutament tots, un per un, jo no podia parar de riure i d'escoltar, coincidien tots tres en les afirmacions que feien, es recolzaven, tenien un front comú, l'amor s'envà i ella es queda, van concluir.
Tranquilitat i follar, tot el que volen.
Vaig pendre nota, gràcies nois, pensaré en tot això i ho tindré en compte per quan tingui parella!

divendres, 20 de juny de 2014

L'emoció als 80

Actualment faig de cambrera, feina que em permet veure i viure moltes situacions relacionades amb les persones.
Aquest relat va per una d'elles.
En que creus que consisteix l'emoció quan has travessat la barrera dels 80?
Pots pensar...potser algún dia, amb molta sort tenir una mica de sexe?
Una celebració on per fi tornaras a menjar amb sal?
No pendre't la pasti de la pressió en acte de rebeldia?
No amic meu, no. L'emoció, l'autentica emoció de sentir com brolla l'adrenalina per tot el teu cos, la que et fa sentir que val la pena començar un nou dia és....emportar-te el full dels pasatemps del Peridodico d'aqui el bar on treballo sense que ningú et vegi.
Si senyor, chapeau!!
Per qué, que seria de la vida sense l'emoció de viure arriscadament ni que pasis dels 80?
T'aplaudeixo però has de saber... que se qui ets!!!


dimarts, 17 de juny de 2014

Va com va

Si, va com va, avui dimarts él l'ùnic dia sencer de festa que tindré aquesta setmana, me'l dedicaré.
Res més lluny d'això, a primera hora se m'ha girat la lluna i bronca matinera amb la Ka ( que anat resurgint al llarg de les hores) però és que... no m'ho posa gens facil.
Em disposava a marxar amb la bici, i quan la tenia ja al carrer, després de baixar per l'asensor on l'he de posar dreta vigilant que el parafang no toqui a terra per no trencar-lo amb el que això em costa de fer ja que só menudeta i tinc poca força , pujo i...havia sortit la cadena, no havia posat mai una cadena i quan he aaconseguit de fer-ho amb les mans plenes de grasa, provo i...torna a sortir però ara per posar-la hauré de desmontar l'embellidor del plat...buuuf, pujo la bici a l'asensor, miro que necesito vaig a buscar el tornavis d'estrella em disposo a començar la reparació afluixo el primer tornillo, el segon i quan arribo al tercer...no puc, canvio d'eina, una estrella més gran, no puc, uig noo, em poso les ulleres avia'm si ho veig més clar, torno a provar i res, no tinc prou força. Deixo la bici allà al mig, de panxa al cel i penso que ho aniré provant al llarg del dia. Faré "crochet", tenia el projecte de fer una alfombra, li donaré una bona espenta avui, s'acava de posar a ploure per tant li dedicaré la tarda, per fer l'alfombra s'han de fer tires de cadeneta i després cosir-les, no sé com no em quedava plà, això no sembla una alfombra.
Arribats a aquest punt he decidit tornar a provar amb el tornillo de la bici, ulleres, tornavís i...caram, a la primera, poso la cadena, poso l'embellidor, em rento les mans, estic satisfeta, ho he aconseguit.
Surt la Ka i fem més o menys les paus, entre mares i filles ja se sap... berenem?? aaah si, croissant de cal Pamies, amb mantega i melmelada l'hem acabat de completar no fos cas que quedes justet de calories...
La pressunta alfombra a acabat de gran centre de taula.
Amb una mica més de sort potser deixa de ploure i puc sortir una estoneta amb la bici.
Res a sortit com esperava en principi, però, ja veus, va com va.

dissabte, 14 de juny de 2014

Al meu pare

Hola papa, fa molt temps que no vens als meus somnis,  m'agradaria molt que una nit d'aquestes tornesis i després poder recordar la teva estada.
Papa tinc el cabells blancs,  segurament em diries que estic massa prima.
 Al desembre en faig 50, no m'agrada fer-me gran, tot sovint encara em sento la nena que venia amb tu a treballar els dissabtes al matí, em sentia tant important, al teu costat, anavem a esmorzar junts, em presentaves a gent que treballava amb tu, recordo al Sr.Badia, amb la bata blanca i l'historia de les tissores que se li van clavar al peu, t'enrecordes?
Saps que recordo també? Sant Pau de l'Ordal, els diumenges, a ca'l Pau Xic quan anavem a dinar, i les caves Canals i Casanoves   esmorzavem allà i després cap  a San Pau, anavem a la carniceria del poble, i al casino a fer el vermut i a la tarda a jugar als columpis o al camp de futbol, com donaven de si en aquells temps els dies! Tinc tants records, el Nicola Divari, la xocolata amb nata i croissants dels diumenges al matí, els "tributos" que ens feies pagar quan ens pelaves la fruita, el Pio Lindo, las Adidas Hawai que ens van fer voltar mitja Barcelona per trobar-les,quan em van operar d'apendicitis i va entrar el metge i ens va pillar a mi menjan unes natilles de contrabando i a tu dormint com una soca al llit de l'acompanyant, quins tips de riure que ens feiem... podria escriure hores i hores. Vaig tenir una infància afortunada i feliç.
Us dono gràcies a la mama i a tú.
També recordo que deies que no et volies morir de vell, i tant ho vas dir que aixi va ser.
Va ser dur veure't marxar, la mama i jo al teu costat, vaig haver de trucar a la Marta i al Tete.

Em quedo amb la teva riatlla, amb la teva imatge dels dissabtes a la nit, elegant i perfumat,  tu i la mama sortin a sopar, el perfum de la mama L'air du Temps ( Nina Ricci)...bons temps, bons records.
Vull que sàpigues que ara, al llindar del mig segle i  malgrat tot,  encara em sento afortunada i feliç.
Sempre ets amb nosaltres.
T'estimo papa.
Gràcies per TOT.








divendres, 13 de juny de 2014

I perqué no?

I per qué no puc fer un escrit inspirat en un que ha escrit una altre persona?
La persona en qüestió és el Toni, al qui posaré l'etiqueta d'amic meu, es un blogger important (etiqueta) poeta ( etiqueta) escriptor premiat ( etiqueta) ex profesor de filosofia ( etiqueta) bipolar ( etiqueta) i així podria seguir posant etiquetes i etiquetes... pare, fill, germà,  ex marit, viatger, aventurer, caminant, lliure pensador, vegetarià, nudista, mestre reiki, taoista i bla bla bla bla....
Bé el Tonino quan fa escrits de sentiments és increible, ell sempre té les paraules adequades, llegeixes allò que sens, allò que no sabies expresar.Quan relata un paisatge, te'l fa veure, sentir, ets allà. També escriu de vegades de política però aqui si que no me'l crec en res.
Em diverteix especialment quan és absolut amb les seves afirmacions, no m'agraden els gosos, no m'agrada la gent que fuma, no vull escriure, no mengis carn, fuig de les persones tòxiques....
Em diverteix molt també quan els seus seguidors fan comentaris, en general, és idilic, el feliciten, estan d'acord amb ell, van ser tant increiblement comprensius quan Tonino és va confesar bipolar.
L'escrit en qüestio es titula "malgrat les ombres", parla de la felicitat, del que és, segons ell i fa rotundes afirmacions, en llegir els comentaris, hi ha coses que son tant evidents.. evidentment hem d'anar canviant les motivacions, evidentment en general estem des.il.lisionats tant se val als 50 als 49 o als 26 i el que més m'ha agradat es l'afirmació de que la zona de confort és un mite, ualaaa Tonino el que has dit!! que faran ara aquelles persones que viuen tota la seva vida en la mateixa casa, amb la mateixa parella, a la mateixa feina, veien dia a dia les mateixes coses, fent les coses que toca fer, allò que Deu mana, he de dir que m'has fet riure ets un atrevit, t'adoro.Bé, havia aprés algunes coses que mai m'havien convençut i les he desaprès no me les crec, ara mateix crec no saber res ja, només flueixo i prou, em sento bé, i com que ja no sé res, no sé si escriure això està bé o no però ho he fet i em sento molt bé.Serà que en aquests moments sóc feliç??
I per qué no??

diumenge, 8 de juny de 2014

Una granota a la pisina

Quan he posat el peu al carrer...uauuu quina calor!!
Quarts de dotze i 33graus!
M'agrada la calor, és agradable sentir l'escalfor que surt de terra, xancletes i un vestit és tot el que necesito.
He anat al mercat de segona mà que fan al poble del costat, a donar una volta, m'agrada mirar les increibles coses que porten, sobretot els moros, "cacharreria varia", tinc amics pel mercat, jo mateixa he fet parada en algunes ocasions. No entenc per que no hi va més gent a comprar, una samarreta Nike pel Genís m'ha costat 1 euro. Una noia venia la roba que ja no li anava bé a 10 euros, tota del Mango.Suposo que la gent encara no està preparada per la segona mà o l'intercanvi. A mi m'agrada, ho faig i em plau moltissim. 
Quan tornava cap a casa, pensava, ara baixaré a la pisina, fa molta calor.
Així ho he fet, bikini ( prefereixo anar sense com a la platja però al ser una pisina comunitaria crec que no està permés) toballola, llibre, cremeta i barret.
Tinc una mica de por, com puc viure tant bé? aaaah, no és que no tingui historires, que si que les tinc, però no em treuen el plaer d'apreciar tot el que m'envolta, per exemple això, baixar a la pisina, caminar descalça per l'herba, estirar-me al sol, sentir els ocells cantar i trobar una granota a la pisina!!!, caminant pel voltant de  la pisina de sobte veig "algo" que salta a l'aigua i s'allunya a tota velocitat , eiiii que és això?? he anat cap allà i era una granota! deu haver tingut un ensurt terrible quan ha vist que m'acostava!, pobre, me l'he mirat una estona submergida a l'aigua i he marxat cap a l'altre cantó per que pugués sortir.
Amb els peus a l'aigua, per cert encara bastant freda, he vist com anava pujant i es posava en un forat d'aquells que hi ha a les vores que son el filtre. Al final ha desaparegut.
Ves per on, compartit el plaer de la situació amb una granota.
Potser pensaras, que tonta  per una granota de no res...has de saber que uns altres temps hauria estat incapaç d'anar sola al jardí i si hagues vist una granota ja no hi hauria tornat mai més!!!!
Cada dia que pasa em veig més forta, més segura, més lliure i més feliç.
Em supero dia a dia i n'estic orgullosa.
Un petó per qui el vulgui.


dijous, 5 de juny de 2014

VA DE PROVA...


El jardí és preciós, sis oliveres el vetllen, al mig la pisina al revoltant tot gespa i un trocet amb pedretes on hi ha una taula amb bancs que va fer el Colom per tots els veins, ara en vol fer una altre, em va dir. Lloc ideal per seure i escriure, llegir o simplement no fer res.
Abans de baixar al jardi he anat a comprar, un desconegut m'ha regalat un somriure i jo a ell...avui és un dia d'aquells, un dia especial. Caminant pel carrer he sentit un senyor que deia: nerviós? nerviós per qué?, mira, vaig neixer sol i despullat, moriré sol i amb sort em posaran un traje.Després de tota una vida, l'ùnic que m'emportaré és un traje i per un traje m'he de posar nerviós? 
Ja veus, visc en un lloc on pel carrer es diuen coses com aquesta, on baixant unes escales i obrin una porta surto a un  lloc  on el sol m'escalfa i el vent m'acarona, els ocells canten per mi, les papallones volen a prop meu. És pot demanar més??